Trobo que és absolutament necessari que la gent porti al límit el seu cos, com més músculs i òrgans vitals rebentin en aquest procés, millor. Hi ha cap mostra de maduresa mental millor que aquesta? A veure, per què m’haig de complicar la vida fent-me preguntes existencials de difícil resposta, si puc córrer fins a les portes del cel on Sant Pere m’està esperant amb una infusió de marialluïsa i un equip de rugbi masculí a punt per entrar a la dutxa? L’esport, si es fa, s’ha de fer bé. No siguem marietes. El primer que heu de fer per ser uns bons esportistes, és anar al Decathlon a comprar-vos el mateix xandall i les mateixes vambes que té tothom (que la gent noti que us heu agafat seriosament això de fer esport, que no es pensin que és només un capritx de cap de setmana); i tot seguit, un cop ja porteu posat l’uniforme oficial d’esportista d’elit, aneu corrents a l’Apple Store més proper i compreu-vos un Apple Watch, ell serà qui us dirà tot el que heu de fer, des que us aixequeu fins que aneu a dormir, la resta dels vostres dies (com a bons esportistes d’elit que sou, no us podeu permetre perdre el temps amb actes banals com pensar).
Dit això, me’n torno a la sala de màquines, només em falten dues flexions per carregar-me del tot els bíceps. Estic molt contenta, aquesta setmana he progressat molt, aviat superaré la força del guerrer que ha superat la força del superguerrer.