Monthly Archives: Abril 2017

“N’hi ha persones”

Hi ha mirades i silencis que fan més mal que una allau d’insults. Sónpropis de persones manipuladores que volen fer-te sentir culpable per ser com ets i per no estar satisfent contínuament els seus desitjos. Són persones egoistes, però en el mal sentit de la paraula. Es disfressen de majorets de l’altruisme per evitar que vegis com supuren egoisme per tot el cos.
Frases com: “fes el que vulguis, però llavors no em vinguis a buscar per res”, “si no em dius tot el que et passa llavors no et queixis si estàs malament”, “estàs malament perquè no em fas cas”…. resumint, si no fas el que jo et dic t’amargaré la vida perquè necessito un lloc on buidar les meves frustracions, o com diria Freud, necessito quelcom amb què tapar la meva falta (objecte petit a) i tu em vas com anell al dit.
N’hi ha per tot arreu, són fàcils de detectar, normalment van acompanyats d’una persona que sembla que l’hagin xuclat com a una orxata fresca en ple mes d’agost. No li queda ni un bri de vida als ulls. Són persones que creixen a mesura que la seva presa es va empetitint. Com més petita és la seva presa, més reforçada és la persona manipuladora, n’hi ha que sembla que hagin fet culturisme i tot. En aquests casos, al seu costat ja només resta l’ombra del que un dia va ser una persona. No els importa el que la seva presa pugui sentir, l’únic important és que ells no sentin que estan sols al món.
Un dia vaig conèixer una d’aquestes persones, havia convertit la seva filla en una tauleta de xocolata i cada nit se’n menjava un tros. Ja només li quedaven dues queixalades per polir-se la filla. Se la veia refeta. A la filla, no tant.
Dit això, no entenc per què les dones es pensen que la llibertat sexual és ensenyar-ho tot a les xarxes socials (tot menys la intel·ligència, vull dir). Com diu aquell refrany: “Quien mucho abarca, poco aprieta”.
Que tingueu un bon Sant Jordi.

AMOR A PRIMERA VISTA

Creieu en l’amor a primera vista? Jo, sí. I és meravellós. Sobretot si a l’altre li passa el mateix que tu en el mateix instant. I si, a més a més, aquest amor és la sensació més intensa que heu viscut mai els dos o els tres o els quatre o… (no m’agradaria deixar de banda els amors a primera vista comunitaris) llavors ja us ha tocat la grossa (en la prosperitat i en l’adversitat). És fantàstic la facilitat que tenim els humans per tornar a l’adolescència, quan això passa. He conegut casos de dones menopàusiques que han tornat a ovular i d’homes que passen dels cinquanta amb acne juvenil. Sí, ACNE, en català, va sense accent i sona pitjor que una cançó d’Enrique Iglesias sense playback. I sí, quan estàs enamorat, Enrique Iglesias t’emociona amb i sense playback. Quan t’enamores perds a l’instant 10 diòptries, totes les freqüències auditives que malparlen del teu objecte de desig i la capacitat d’articular frases sense entrebancar-te cada dues síl·labes. Però el més divertit de tot és veure, des de fora, com dues persones enamorades interactuen. Segur que Enrique Iglesias ha estat enamorat molts cops, el nivell de complexitat intel·lectual de les seves cançons, ho demostra. Què ens passa als humans quan ens enamorem? Per què ens pensem que fem cara de seductors quan mirem a l’amor de la nostra vida i que tenim un nivell d’eloqüència superior al de Gabriel Rufián? Tot això són només miratges dels enamorats. A la vida real no hi ha filtres d’Instagram que tapin les nostres malapteses. La gent del nostre voltant veu que ens ha quedat un tall de carn entre les dents i que portem tota la cara plena de salsa bolognesa. Un altre efecte curiós de l’enamorament són els atacs de riure fora de lloc. Els enamorats riuen per qualsevol cosa (m’incloc com a persona que ha viscut aquesta intensa experiència). Qualsevol cosa que ens digui el nostre partenaire ens fa esclatar de riure, encara que ens digui que acaba d’enterrar la seva àvia. Perquè, en realitat, no escoltem el que ens diu l’altre, escoltem només la melodia de l’amor i es veu que aquesta melodia és molt graciosa.

Dit això, encara us queden ganes d’enamorar-vos?