Monthly Archives: Octubre 2016

La dependència de Catalunya

El camí cap a la independència, sigui d’un estat o d’un individu, no s’aconsegueix intentant canviar l’entorn o els habitants d’aquest entorn, s’aconsegueix canviant un mateix. Demanes independència i poder expressar la teva individualitat sense complexos, però en canvi no acceptes la individualitat dels altres i les seves diferències. A tots aquells que s’obstinen a voler convèncer Espanya i als nacionalistes espanyols, els dic que estan actuant exactament com ells, no permetent la divergència d’opinió. La independència de Catalunya no depèn de voler convèncer tothom dels beneficis de la democràcia, depèn d’acceptar que tothom té una manera de pensar i s’ha de respectar. El fet que la majoria de catalans encara necessitin l’aprovació d’Espanya, demostra la forta dependència psicològica que encara tenen cap aquest país. Voler aconseguir una independència en aquesta situació no és res més que voler-se establir en el gaudi de la utopia. I com sabem, les utopies és millor deixar-les a l’imaginari perquè quan esdevenen reals perden tota la seva essència d’ideal. El problema, doncs, no rau en si Espanya accepta o no que siguem independents, el problema rau en el fet que la majoria de catalans NECESSITEN el permís del papa per poder ser lliures. Com a filòloga diria que el verb NECESSITAR no casa massa bé amb el concepte INDEPENDÈNCIA. Crec que per ser independents primer hauríem d’analitzar TOTS els pros i contres de la llibertat, fins que no fem aquest pas, la independència no deixarà d’acumular pols sobre la lleixa de la utopia. Sempre és millor pensar que un no és lliure perquè els altres no li permeten ser-ne (i carregar així totes les frustracions personals sobre un altre malvat i pervers) que pensar que un no és lliure perquè en realitat té por de ser-ne (i haver d’agafar la regnes de la vida).

 

Pensem-hi.

Mascles i més mascles

Escric aquesta nova entrada com a resposta a l’article escrit per Iu Forn a El Nacional (http://www.elnacional.cat/ca/opinio/video-sexual-jugadors-eibar_114453_102.html)

Estimat Iu Forn, escrivint articles més propers a una novel·la romàntica per a adolescents sense massa aspiracions intel·lectuals que a un tractat filosòfic, la cultura d’aquest país no pot evolucionar de cap manera. Dius que vivim en una societat masclista on encara queden molts mascles alfa que necessiten demostrar que la seva vara es manté ferma i erigida, hi estic d’acord, però t’oblides de parlar d’aquells mascles amb aspiracions superjoiques que volen salvar princeses de les tenebres del desig sexual femení. Tan mal fan els uns com els altres. Els dos eviten que la dona sigui lliure de decidir per si mateixa. Benvolgut Iu Forn, a la dona no se l’ha de protegir, se l’ha de deixar ser i prou. Aquest article només denota que aquesta societat encara no ha superat el complex d’Èdip, l’home encara veu en la dona una mare virginal, i això, sincerament, no ajuda ni a la dona ni al seu alliberament sexual.

Jo he vist el vídeo i et puc assegurar que no té pinta de ser cap violació. Pel que fa a si la noia volia que la gravessin o no, això ho decidirà un jutge. Encara que et pugui semblar impossible, aquesta noia té la suficient capacitat intel·lectual per buscar ella sola una solució al seu problema. Anem deixant les capes de superheroi a l’armari i deixem que cadascú es faci càrrec de la seva vida. Això de mirar els problemes dels altres per estalviar-se veure els d’un mateix, no beneficia a ningú.