Perdona?

Si alguna cosa t’assegura la postmodernitat, és que si una cosa pot anar malament, aquesta anirà molt pitjor. He volgut començar el post  amb una frase aparentment solemne per captar la vostra atenció (si és que això és possible en plena era de la hiperactivitat). M’explicaré millor. Aquest matí he anat al super a comprar menjar per dinar (compro el menjar diàriament perquè sigui fresc, visc al límit, ho sé). Després de fer 3 voltes senceres al super intentant localitzar on carai havien amagat el salmó fumat, m’he apropat a una noia que semblava ser una treballadora responsable i competent del supermercat i li he preguntat: Disculpa, em podries dir on és el salmó fumat? I la noia, aparentment molt simpàtica (no ha tardat ni mig segon a somriure), m’ha respost: Al fons de tot del tercer corredor, al costat de les escopinyes. Feliç de saber on reposava el meu estimat salmó fumat, m’he dirigit enèrgicament cap al tercer corredor. Compreses, tampons, bolquers, paper de vàter (que estrany, aquí no hi ha res comestible). He seguit caminant donant un vot de confiança a la noia. Draps de cuina, guants de plàstic, desembussadors de vàters (és impossible que jo ara em trobi aquí un tall de salmó fumat, a la merda el vot de confiança!!). Efectivament, la cosa que més s’assemblava, al tercer corredor, a un salmó fumat, era una baieta de sarja de color rosa. Indignada per la incompetència d’aquella treballadora he agafat un pack d’aigua Bezoya que tenia a prop i me n’he anat a fer cua a la caixa. Mentre esperava el meu torn per pagar m’ha trucat el mecànic. Ostres, el mecànic! Buenu, almenys alguna cosa em sortirà bé avui!

– Hola, Miquel! Què, ja tens el cotxe a punt?

Mira, justament et trucava per això. Tinc dues notícies, una de dolenta i una altra de molt més dolenta. Quina vols primer?

Com dius? Digues el que m’hagis de dir. 

– Mentre et canviava les rodes m’he adonat que el cotxe perdia oli, t’hauré de canviar els amortidors i el xassís. Aquesta és la dolenta. La molt dolenta és que et costarà 4.000 euros pel cap baix. 

– Miquel, faré veure que no t’he sentit, d’acord? Em pots trucar d’aquí a un mes i m’ho tornes a dir?

Però…

– Adéu Miquel.

 

– Premi! Ets el comprador número 214 de la setmana.

M’ho dius a mi? Què té d’especial ser el comprador 214?

– Res, però avui el pack d’aigua Bezoya et sortirà un 50% més car.

– Perdona?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: