L’espècie sociata

Antropòlegs de gran prestigi ( i amb més paciència que un espectador de zarzueles) han elaborat un estudi detallat sobre els “sociates”, una nova espècie que fins ara havia passat completament desapercebuda als ulls dels científics a causa de la seva gran facilitat de camuflament. El descobriment es va produir per casualitat a un bar de Dakota del Llobregat el 25 d’octubre de l’any passat quan l’antropòleg Josep Maria Llepafigues estava fent el seu habitual cafè amb llet de civada. En un primer moment, en Josep Maria no hi va parar atenció (estava distret amb la minifaldilla de la cambrera, tenia un brodat molt ben aconseguit), però, quan la cambrera va sortir a fora a fumar-se un cigarro els seus sentits van quedar desemparats i va entrar-hi la conversa de dues dones que seien al seu costat:

  • Jo em sento una ciutadana del món. Tinc la ment oberta a totes les cultures. L’any passat em vaig casar amb un senegalès i aquest estiu hem adoptat una nena xinesa. La nena s’ha adaptat molt bé, l’únic problema que tenim és que pica als seus companys de classe, però no passen de petites contusions, res del que ens hàgim de preocupar.
  • I el teu marit què tal ho porta això d’estar lluny de la família?
  • Ho porta superbé, és una persona molt social, es passa el dia a casa les meves amigues. Ha fet tot el possible per integrar-se.
  • Jo el mes que ve me’n vaig a Vietnam a ajudar els nens orfes que viuen al carrer.
  • I el teu marit què hi diu?
  • El meu marit m’ha dit que no hi ha cap problema, que em trobarà molt a faltar però que hi vagi tants mesos com vulgui. Fins i tot m’ha dit que em paga el bitllet en primera classe.
  • Es nota que hi ha molt d’amor entre vosaltres.

En Josep Maria Llepafigues va notar que alguna cosa dins seu es removia, alguna cosa que… s’estava cagant! Va córrer cap al lavabo i va deixar caure dins el vàter el cagarro més llarg i gruixut que havia vist mai. Alguna cosa havia canviat dins seu, no es sentia la mateixa persona. Aquella conversa l’havia tocat molt endins. Com era possible que no s’hagués adonat abans que existien aquella espècie de persones que estaven més preocupades pel bé de la humanitat que pel seu propi bé.

A partir d’aquí una cosa va portar l’altra. En Josep Maria va trucar el seu company de descobriments en Pere Flautí, en Pere Flautí va enviar un correu amb destinataris ocults per estalviar-se feina i la notícia va córrer com la pólvora.

L’estudi es presentarà aquest diumenge a les 18.30h en una casa rural perduda al mig de la muntanya. Hi haurà rooibos i tofu per tothom.

P.D. Per trobar la casa rural només caldrà que seguiu el que us dicta el cor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: