Limitacions intel·lectuals d’un filòsof sobre el llenguatge, la naturalesa i les produccions humanes

En resposta a l’article publicat per J.M. Terricabras al Núvol: http://www.nuvol.com/noticies/josep-maria-terricabras-aprendre-llengues-per-entendre-el-mon/

En «Amb la llengua ens fem; sense la llengua, ens desfem» (Conferencia inaugural del curs de l’Escola Oficial d’Idiomes de Girona, 3 d’octubre de 2012) Josep-Maria Terricabras no mostra altra cosa.

Primer de tot, la fórmula «Amb la llengua ens fem; sense la llengua, ens desfem» no és seva. L’antecedent polític a Espanya, que omet Terricabras, és el del malaguanyat socialista, Ernest Lluch. El 3 de juny del 1999, durant la campanya de les eleccions forals i municipals a Euskal Herria, en plena treva d’ETA, Ernest Lluch, feia un discurs a la plaça de la Constitució de Donostia recolzant l’alcalde, candidat, i el seu amic Odón Elorza. La plaça estava plena de membres de l’Esquerra abertzale i simpatitzants d’ETA, boicotejant a Ernest Lluch, però ell va respondre magistralment. Lluch va dir: «Qué alegría, llegar a esta plaza y ver que los que ahora gritan antes mataban y ahora no matan. Qué alegría, no saben que han cambiado las cosas, no saben que ha llegado la libertad y la democracia a este país; que no se enteran. Gritar (sic) más, que gritáis poco. Gritar, porque mientras gritáis no mataréis y es buena señal, porque estas son las primeras elecciones en las que no va a ser asesinado nadie y este es un mensaje de alegría para este país que nos hemos ganado a pulso.»

No obstant això, que Terricabras no sigui original, és un mal menor. Sens dubte, és més greu, per venir d’un professor, que no sàpiga la limitació acadèmica que implica afirmar sense més «Que ningú s’estranyi, doncs, que no hi hagi pactes abans d’enraonar». Si Terricabras hagués llegit, i comprès, Tòtem i tabú, 1913, sabria que Freud va advertir que «Al principi fou l’Acte». Quin acte? L’acte criminal, el parricidi primordial del pare de l’horda primitiva (urvater) en mans dels seus fills, els mateixos que van idear un complot amb aquesta finalitat criminal per raó que aquell tirànic, pervers i despietat pare que els prohibia tots els gaudis, particularment el de les dones de l’horda. En aquest moment fou el gaudi sexual el que va motivar l’acte criminal i, posteriorment, el pacte social de prohibir-se repetir la tirania i el gaudi del pare. En fi, els fills assassins van instaurar el pacte social de no-totes per al gaudi que inaugura el primer esbós de la democràcia i la cultura mateixa. Es comprèn així, que aquest catedràtic de la Universitat de Girona afirmi que «La distinció “natura / cultura” és molt difícil.»

A Terricabras no només li és difícil comprendre la distinció i el passatge de l’Estat de Naturalesa (horda primitiva) a la Cultura (inaugurada pel pacte social: Llei primordial de l’incest-prohibició de gaudir del que gaudia el protopare), doncs tot el que diu permet senyalar que no comprèn l’origen i el sentit de les produccions del subjecte humà, o sigui, del que va demostrar Freud a El Malestar de la Cultura, 1930. [Per comprendre millor el sentit d’aquesta afirmació deixo com a referència el treball «Disquisicions filosòfiques sobre el malestar en la civilització. Notes sobre els paratextos de la traducció de Josep-Maria Terricabras» de Josep Miguel Pueyo (psicoanalista gironí) publicat a la revista Lathouses. Psicoanàlisi i Cultura des de Girona. Núm. 4. Primavera-estiu, 2009.] Terricabras no va més enllà de preguntar-se «És “natural” anar vestit pel carrer? És “cultural” fabricar paraigües o matar animals per menjar-se’ls? Els significats de les paraules, ¿són rígids?»

Que Terricabras recorri a Nietzsche, a René Magritte i a Umberto Eco, i no al psicoanalista Jacques Lacan, li impedeix fer la diferència entre el significant i la paraula, però també, i això sens dubte produeix més estupor, entre la llengua i el llenguatge; i d’aquí el gaudi de les petites diferències que acompanya el seu treball, i que en aquesta ocasió es constata en l’articulació d’allò social i la política en el llenguatge. Terricabras, no s’equivoca, però, quan afirma que «…som éssers que parlem. Això destaca l’extraordinària importància del llenguatge per a nosaltres. Perquè, amb el llenguatge, no solament a) parlem de la realitat, sinó que també b) en creem». És a dir, el significant, com deia Lacan, fa la realitat sempre semblant al matar la cosa (Real). Amb altres paraules, allò Real de la cosa deixa de ser-ne en ser anomenada (creada) pel llenguatge, pel significant que des d’aquell moment la simbolitza. S’hauria de tenir en compte, com deia també Lacan a El triomf de la religió, 1974; que «Quan el Verb s’encarna, les coses comencen a anar francament malament. Ja no és en absolut feliç, el subjecte humà ja no s’assembla mai més al gosset que mou la cua, ni tampoc al bon mono que es masturba. Ja no s’assembla a res. Està devastat pel Verb.»

Per això últim, tampoc podem reconèixer en Terricabras, ni tan sols a un intel·lectual que es congratuli amb l’ètica del desig (falta-a-ser, impossibilitat). És així entre altres aspectes, perquè el seu pensament procedeix segons la clàssica ètica filosòfica dels ideals (potència-transgressió vs. impotència-inhibició), o sigui, l’ètica que no permet sostenir, per més que ell ho digui que «La llengua ens fa ser humans. Les llengües ens fan ser dúctils, comprensius, adaptables, ens ajuden a abandonar els dogmatismes i les rigideses»; i és que de la mateixa manera que el morbós, ideològic i narcisista gaudi es tracta amb el llenguatge, el que s’ha de tenir sempre present, és que la pedagogia falla, o sigui, que la via intel·lectual, tant més si exclou el pas pel divan, és impotent contra el gaudi.

Josep Miquel Pueyo; Meritxell R. Lavall

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: