Cap on anem

Els ciutadans d’aquest món hem agafat un vaixell en direcció al desconeixement i a la dependència absoluta de l’altre. Les universitats van amb pressa, tot s’ha de fer ràpid, no hi ha temps d’aprofundir en res. Les televisions han substituït els programes culturals per programes on la gent que hi participa no és capaç ni d’estructurar bé una frase. Agafes un llibre i hi trobes errors ortogràfics i gramaticals. Parles amb una persona i sembla que estiguis parlant amb un robot programat per fer quatre funcions bàsiques. La gent no hi sent, no hi veu, no escolta, no vol veure. Prefereixen l’engany, la mentida, les paraules buides que la veritat, que el coneixement, que la llibertat. No es té cura de res. Tot ràpid. Ja. Res de perdre el temps dedicant-se amb passió a fer una cosa. No ens interessa. No és productiu. Volem això per demà i si pot ser per avui molt millor. Ens és igual si estàs cansat. Ens ho deus. Si no ho fas, ens decebràs. Faràs anar malament als altres companys. Xantatge. Males cares. Decepció. Tristesa. Ràbia. Frustració. Corre. No paris. No gaudeixis. Segueix. Més ràpid. Demà més. Prefereixo no pensar. Que algú pensi per mi. Així només m’haig de preocupar per fer el que em diuen i per res més. Religió. Futbol. Amo. Solitud. Dependència. Tristesa. Angoixa. Depressió. Pastilles. Empreses contentes. Robots.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: