El romanticisme

El romanticisme és molt interessant quan s’utilitza d’excusa per escalfar l’ambient i els cossos implicats en l’acte romàntic però un desastre absolut quan es converteix en un seguit de demandes narcisistes.

A la vida et pots trobar de tot, des d’una persona que demana al seu “partenaire” (altrament anomenat, ésser submís a la voluntat de l’altre) que sigui romàntic fins i tot quan pestanyeja, fins a aquella persona que no vol sentir a parlar de res que no es pugui interpretar des del racionalisme més estricte.

Posaré un exemple de cadascun dels extrems que acabo de comentar perquè m’entengueu un xic millor.

Exemple número 1: La Laura.

La Laura és una dona que vol que tot estigui perfecte. No pot iniciar l’acte sexual si abans no s’ha dut a terme tot un ritual romàntic que pot fer tornar boig a qualsevol. El primer que ha de fer l’home que vulgui entreveure el paradís (o almenys això és el que ella promet a canvi) és no oblidar cap detall, per més ridícul que sembli. Quan dic detall, parlo del to de veu, de la mirada, de les paraules que fa servir, de com col·loca l’ampolla de xampany sobre la taula, de com li obra la porta abans d’entrar al restaurant, de com es mira les altres dones, de com es recorda de totes les dates senyalades, de com li diu que és la dona més guapa de tot l’univers tot i no haver visitat cap altre planeta) etc. La segona cosa que ha de fer aquest home, és ser l’home amb més seguretat del món (sembla contradictori oi?, doncs espavila’t, perquè la Laura vol les dues coses a l’hora). I la tercera i última cosa que demana, és que aquest home sàpiga el que ha de fer en tot moment, és a dir, que entri dins el seu cervell histriònic i d’entre tot el desordre que hi ha, sàpiga trobar el que ella vol en aquell precís moment. Llavors i només llavors, la Laura s’obrirà de cames.

Exemple número 2: En Miquel.

En Miquel és d’aquell tipus d’homes que vol que tot el que passa a la seva vida tingui una raó de ser i estigui completament justificat per les circumstàncies. A en Miquel no li posis una espelma encesa a davant si hi ha una bombeta al sostre, no entendrà el perquè d’aquella espelma. A en Miquel no li posis un plat aromàtic amb textures contrastades, posa-li un rostit. A en Miquel no li parlis de mirades i de frases boniques perquè es traurà d’entre les dents un tros de carn. I ni se t’acudeixi dir a en Miquel que estàs calenta perquè anirà corrents a buscar un extintor.

Queda clar que, entre en Miquel i la Laura, no hi pot haver cap final feliç. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: