La faula de la paparra i el postmodern

La vida d’una paparra és tan miserable com la vida d’un postmodern. La paparra neix sorda, cega i se suposa que muda (no està clar), el postmodern neix sord, cec i pel que diu quasi seria millor que fos mut. L’estat natural d’una paparra és estar suspesa en una fulla, la del postmodern, estar suspès en un núvol. Cap dels dos són capaços de fer absolutament res per iniciativa pròpia. L’un, només reacciona quan sent olor de sang calenta, l’altre, quan apareix un nou producte al mercat. Quan el mamífer que porta la sang calenta dins les seves venes passa a prop de la paparra, aquesta es deixa caure i s’hi arrapa, quan el nou producte es troba a prop de les mans del postmodern, aquest s’hi abalança i se’l posa a la butxaca. L’única diferència que hi ha entre un i l’altre, és que la paparra quan per fi aconsegueix caure sobre el mamífer adequat i no fotre’s de morros a terra, el xucla fins a quedar-se botida com una síndria. El postmodern, en canvi, un cop se n’ha apoderat, cau en un estat de letargia fins que un nou producte el torna a posar en marxa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: