El desig

Avui em sento especialment existencialista, així que parlaré del desig.
S’ha d’anar molt amb compte amb tot allò que es desitja perquè un dia es pot convertir en una realitat. La gent quan compra un desig no n’espera una satisfacció immediata sinó més aviat una pastanaga inabastable per anar tirant. El desig és infinit si no li poses la mà a sobre però efímer si l’atrapes. El desig és aquella força que t’empeny de bon matí a posar els peus a terra i a sortir del llit. El desig és una il·lusió que embelleix el buit existencial i el fa més suportable. Hi ha persones que es passen la vida buscant i atrapant desitjos que els deceben. D’altres, en canvi, quan tenen el desig a prop arrenquen a córrer. Hi ha tantes actituds envers el desig com desitjos hi ha. El capitalisme s’ha convertit en la fàbrica principal de desitjos superficials i insatisfactoris per tal d’obtenir el màxim profit de la decepció de la gent. El capitalisme disfressa el desig d’objecte caduc i te’l ven a preu de ganga. La insatisfacció que produeix el capitalisme és il·limitada, això els assegura que la gràfica d’ingressos no deixi de créixer en cap moment. La gent està atrapada en aquesta roda imparable de renovar falsos desitjos constantment. Un desig de veritat, no es paga, el que es paga és la ignorància.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: