El joc de la seducció des de l’altre costat

Avui, permeteu-me que generalitzi una mica més, això de generalitzar crea una certa addicció. Bé doncs, som-hi.

Les dones no sedueixen, les dones executen un pla de seducció. Sota la màniga porten 300 armes per assegurar-se la jugada i un manual de primers auxilis per si els surt el tret per la culata. Una dona mai no fa res perquè sí. La seva mirada, no és una mirada innocent, dins el seu cap s’està construint un mapa de la situació. Quan escolta, no escolta allò que es diu sinó allò que no es diu. Quan ensuma, s’està assegurant que la víctima s’hagi dutxat aquell matí. Quan mastega un xiclet, és que està preparant el seu alè abans no ataqui. Quan toca el braç d’un home per demanar-li si té foc o qualsevol altra ximpleria, significa que el seu pla maquiavèl·lic s’acaba de posar en marxa en aquell precís moment. Llavors l’home, ja no hi té res a fer, està completament acorralat. A partir d’aquell moment començarà a rebre mirades penetrants, somriures deliciosos i carícies subtils per tot el cos. No sabrà què està passant, però sentirà que els seus peus li han quedat clavats a terra i que no pot moure ni un múscul. Dins aquest tipus de seducció exclusivament femenina, hi ha una subcategoria. Es tracta d’aquell tipus de dones que per aconseguir sexe, es posen en el paper d’una nena de 10 anys, arribant a extrems de fer la pipa o llepar una piruleta. Solen portar roba de col·legi de l’opus i solen tenir un discurs de víctima que només s’acaba quan l’home els ha repetit 200 vegades que és la dona més guapa i intel·ligent del món. Llavors l’home té via lliure per practicar qualsevol tipus de perversitat sexual amb elles. Allò que més sorprèn d’aquest tipus de dones, és quan es treuen l’uniforme, es converteixen en unes completes dictadores sexuals.

Bé, per avui ja n’hi ha prou.

One thought on “El joc de la seducció des de l’altre costat

  1. Jordi Pérez Lopez ha dit:

    No més dir-te que la mecànica quàntica és més fàcil que entrar dins del mon d’una dona, una persona, que antropològicament i neurològicament es molt més complexa que l’home: una mena de “gaspatxo” tradicional, o Escudella i Carn d’Olla, limitada pel seus ingredients. Tots depenem d’uns ingredients limitats, en que cadascun d’ells podrien variar segons la quantitat i qualitat. Lo bo de l’home (el mascle) utòpic seria ser un ampli ventall gastronòmic del mon. Malauradament, quan el preguntes el què és el curry, et responem “curry”, i com sabem, hi ha casi, casi, indeterminats tipus de curry, ja que és una combinació in-determinada d’altres especies.
    Tanmateix caldria dir, que el mon de l’home front la dona es una barreja d’espècies, sinó que és la sorpresa de variar la quotidianitat. I això es infinit. Per les dues bandes. Un altre dia, ja parlarem de la passió.
    Una ofrena de pites, olis i sucres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: