Conversa postmoderna 1

El POSTMODERN 1 va caminant a una velocitat extrema pel carrer sense tenir res més a fer que anar a comprar el pa. Porta dos anys sense feina. En un punt concret del carrer es creua amb el POSTMODERN 2 i es reconeixen.

POSTMODERN 2: Sembla que els estels s’han reunit aquesta nit per provocar una trobada tan benaurada com aquesta, quant de temps, amic. Què n’és de tu?
POSTMODERN 1: M’he escapat un moment de la feina per anar a comprar pa, vaig tardíssim.
POSTMODERN 2: No voldria interferir en el teu destí.
POSTMODERN 1: No, tranqui, que s’esperin, que per això els pago.
POSTMODERN 2: I a què dediques les teves jornades?
POSTMODERN 1: Toco vàries tecles, una mica d’aquí, una mica d’allà, bé, ja m’entens.
POSTMODERN 2: Sí, perfectament, vius en un estat d’angoixa i insatisfacció permanent.
POSTMODERN 1: Ui! Molt. Molt més del que t’imagines. No tinc ni temps de menjar. I tu què? On la mous?
POSTMODERN 2: Jo he dedicat la meva vida a donar un cop de mà a les ànimes que estan perdudes en aquest món fosc i cruel. Fa un parell d’anys vaig obrir un centre de Tantra.
POSTMODERN 1: Tantra, què carai és això?
POSTMODERN 2: Sí, Tantra, el tantra no és una filosofia, ni una doctrina, el Tantra és una revelació interna. Jo ensenyo a la gent a què trobin el camí que els portarà cap a la il·luminació.
POSTMODERN 1: Collons tio, jo per il·luminar-me foto un polvo hahahaha
POSTMODERN 2: Nosaltres no practiquem el sexe. El sexe és una fuita d’energia. Nosaltres canalitzem l’energia que es perd practicant l’acte sexual cap a la sublimació personal.
POSTMODERN 1: Va, no fotis, estàs de conya no?
POSTMODERN 2: El sexe és un acte molt terrenal, si vols un dia passa pel centre i t’ensenyaré què hi fem. Crec que t’aniria molt bé per treure’t totes aquestes angoixes i mals de caps que tens.
POSTMODERN 1: No sé tio, això de no follar no ho veig clar.
POSTMODERN 2: Jo tota l’energia que destinava a practicar el sexe l’he dirigit cap a la creativitat. Em dedico a dibuixar mandales.
POSTMODERN 1: Doncs et deus passar el dia fent mandales.
POSTMODERN 2: Algun mandala faig, sí.
POSTMODERN 1: No em crec que vegis passar una tia bona i no et giris per mirar-la.
POSTMODERN 2: Les dones són quelcom més que carn. Tenen ànima. Jo quan veig una dona, no veig el seu cos extern, veig la seva ànima.
POSTMODERN 1: Ah val! Va tio, que no cola.
POSTMODERN 2: Mira, et deixo una targeta del centre per si t’ho repenses. T’asseguro que no te’n penediràs.
POSTMODERN 1: Ok. Vaig tirant perquè se m’ha fet tardíssim. Apa, a dibuixar mandales, campió!
POSTMODERN 2: Que passis una bona jornada, amic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: