Geminació

Tradicionalment els catalans, érem persones a qui ens agradava geminar. Per un català, una geminació representava una pausa en el seu dia a dia ( el que en la postmodernitat es coneix amb el nom de “break”). Quan començava a geminar, hom sabia que tenia un parell de minuts per fer el que li rotés. Durant la geminació les consonants quedaven sospeses a l’aire i no hi havia manera de fer-les baixar. La gent aprofitava aquests dos minuts per relaxar-se tot fent un cafè i una cigarreta. Els més murris, van fer un ús abusiu de la geminació. Geminaven dia sí, dia també, et distreies un moment i ja t’havien disparat una geminació. Resultat: no treballava ni Déu. Els postmoderns, clars defensors de la pressa i el no pensar, van veure en la geminació una amenaça directe a l’estabilitat dels seus preceptes, així que van perseguir a totes aquelles persones que la practicaven. L’any 2000, ja no quedava pràcticament cap geminador. Els únics testimonis que ens queden actualment, són un parell de polítics i 3 o 4 professors de català aferrats al seu passat gloriós.

Jo, us haig de confessar, que de tant en tant encara gemino una mica, però mai en públic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: