el mirall ( microconte)

Davant d’un mirall palplantat, observant cada detall del seu cos irregular des de la nostàlgia d’una joventut idíl·lica. S’atansa al mirall per corroborar que aquell a qui mira és ell i no un altre. Les dues mans es converteixen en una. Sobtadament, una llàgrima rellisca galta avall fins a caure amb violència contra el terra. Darrere aquesta en segueixen unes quantes més que no tenen pressa per caure. S’ha fet gran i no hi ha marxa enrere.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: