Si home!

Jo nois, plego veles, llenço la tovallola, no cal dir res més, he acabat el bròquil, per aquí no hi passo. Els gossos, em dol profundament l’ànima dir-ho, no són humans, no somriuen, no et piquen l’ullet, no fan mitja ni sargeixen mitjons ni els agrada vestir-se de drag queens. I tampoc parlen, per més que els nòrdics s’entestin a crear aparells de traducció simultània lladruc-anglès anglès-lladruc.

No, perquè ja us veig venir. El següent pas serà que el meu cunyat sigui un gos i jo personalment només em faig amb bípedes. Digueu-me primmirada, digueu-me llepafils, però és el que hi ha. A mi un ésser inclinat cap avall no em diu res, pobre d’ell que s’atreveixi.

Amb això no vull pas dir que no els trobi graciosos quan em somriuen però tot té un límit i el meu límit el marca la inclinació de l’esquena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: