La conversa

conversar

v. intr. [LC] Entretenir-se parlant.

La Laura va caminant pel carrer i es troba l’Anna. Enceten una conversa.

LAURA: Hola Anna! Quant de temps sense veure’t!

ANNA: Hola Laura! Sí, ara ja fa temps.

S’acosten i es fan dos petons. Llavors es somriuren mútuament.

LAURA: Com et va tot?

ANNA: Bé, em vaig casar i tinc un fill de 5 anys.

LAURA: Quina casualitat! Jo també!

ANNA: Ostres, i com ho portes?

LAURA: Dormo poc, la veritat.

ANNA: El meu és molt tranquil.

LAURA: Em passo el dia darrere del nen, estic bastant esgotada.

ANNA: L’altre dia el meu nen em va fer un dibuix tan bonic, té molt de talent.

LAURA: Aquesta nit per exemple he dormit només tres hores i no m’aguanto dreta.

ANNA: Van fer un concurs a classe i va quedar primer. La professora em va dir que el meu fill és més intel·ligent del normal. De fet, tothom m’ho diu.

LAURA: A veure si avui s’adorm i puc fer una llarga migdiada, la necessito.

ANNA: El meu marit està molt orgullós d’en Joan, en parla tot el dia.

LAURA: L’Altre dia vaig tenir sort i vaig poder dormir 8 hores seguides però això passa molt poques vegades.

ANNA: Estem pensant de portar-lo a una escola per a nens superdotats així podrà explotar tot el seu talent i avançar més ràpid. Pobret, s’avorreix molt a classe. No tinc res en contra dels altres nens però quan un nen destaca se l’ha de motivar.

LAURA: Espero que si tinc mai un altre fill no surti tan nerviós com aquest.

ANNA: Crec que li espera un futur molt prometedor.

LAURA: L’altre dia es va passar dues hores cridant, no hi havia manera de fer-lo callar. Semblava boig.

ANNA: Des de ben petit que diu que de gran vol ser astronauta.

LAURA: El metge m’ha dit que pot ser que tingui alguna intolerància alimentària. La setmana que ve li faran unes proves.

ANNA: Ara fa uns dies, però, que diu que vol ser cirurgià.

LAURA: Espero que sigui això perquè sinó no sé pas què faré amb aquest nen.

ANNA: Jo sempre li he dit que estudiant molt podrà ser el que vulgui.

LAURA: Bé, m’ha agradat molt parlar amb tu. A veure si quedem un dia i ens acabem de posar al dia.

ANNA: M’alegro que tot et vagi tan bé. Quan vulguis anem a fer un cafè.

Es tornen a acostar i es tornen a fer dos petons. Se somriuen altra vegada i cadascuna d’elles segueix el seu camí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: